martes, 20 de enero de 2009

Patria y fe nos han reunido...

... Sebastián Santo querido

Tol el mon tranquil, són els dos primers versos de l'himne a Sant Sebastià, patró de Vinaròs.
"Qui perd els orígens perd la identitat", deia Raimon, i per poc creient que sigui, Sant Sebastià, el vint de gener, sempre és Sant Sebastià.

El cas és que avui, per més ganes que tingui, la faena és la faena, i m'ha tocat cel.lebrar Sant Sebastià a Marroc. En lloc de menjar peix, i en lloc de fer la torraeta a l'ermita, .. "Tajín de carne" que diu Abdelmoula(algún dia explicaré qui és, i posaré alguna foto).

Tots els anys que he estat estudiant fora de casa m'ha tocat cel.lebrar el dia estudiant, o fins i tot fent algun exàmen, avui m'ha tocat fer-ho treballant, però tot el dia he tingut la imatge de l'ermita al cap. Sanaa, Zouhair, Siham, Sunil i Abdelmoula m'han preguntat en algún moment del dia si a fàbrica estaven de vacances, i m'ha faltat temps per explicar-los de que va la festa.
Per a qui no sigui de Vinaròs, ho explicaré per damunt, igual algun dia algú ho llegeix i tot:

Sant Sebastià no és el patró de Vinaròs, però a l'esglèsia de l'Assumpció hi ha una reliquia(és un dit, una mica escabrós si que ho és), però tradicionalment la gent li ha tingut molta devoció. El cas és que al promontori del Puig tenim una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia, l'autèntica patrona del poble, i Sant Sebastià hi té un lloc dedicat.
Tots els 20 de gener, el capellà de l'Assumpció ha de portar la relíquia a l'ermita. La sortida oficial és pels vols de les 7.30 del matí(us podeu imaginar el fred que fa). Des de l'esglèsia es pren el carrer de Sant Gregori, i després el de la Mare de Déu, per a continuar amunt fins que es travessa la N340 pel pont. Més endavant, després de passar per la porta del cementiri i havent passat els Dos Vilàs i el pont del Cervol, hi ha "El descans", "a mitan camí", com diuen a Vinaròs. Cal parar i prendre forces, i la gent de la caixa (Caixa Vinaròs), ofereix un refrigeri, crec que pastissets de cabell i moscatell.
Després comença la pujada cap a l'ermita. L'arribada és cap a les 9, crec, i molta gent ja està esperant al sant per a la missa.
Després d'aquesta, tothom va a esmorzar i qui no ha anat a missa, va després, a les 12.30, ni que sigui a encendre un ciri al sant.

El més normal és esmorzar un bocata de "carn torrà" i all i oli, i dinar paella, tot depenent de les ganes que tingui cadascú de portar tot l'amaniment(com diu l'abuela Sastiana).

Hi ha paradetes de tot, però el més important en sí, de fet, el que més recordo és l'ambient (l'ambientillo que diem natros): passejar per la muntanya, trobar-te amics o familiars, que fins i tot et conviden a un got de ví. Si algún any vaig poder estar mentre estudiava, sempre trovabes algú que feia anys que no veies, i sempre et pares a saludar, a comentar com et va i a dir el típic "t'en recordes?".

Personalment, i suposo que es nota el tò nostàlgic, aquesta, i la de Sant Joan, són les festes que més m'agraden: ho sento, compatriotes però he arribat a passar tant fred a Carnestoltes que el tinc avorrit.

En fí, que hi farem, sempre ens quedarà "Sant Sebastianet", no?

Diràs que sento encara a la gent cantar:
Patria y fe nos han reunido
Sebastián sant querido
de tu altar en rededor, de tu altar en rededor
que cuanto es y cuanto ha sido
Vinaròs lo ha recibido(bis)
por su.....

Viva Sant Sebastià!!!!!!
Viva!!!

lunes, 19 de enero de 2009

Experimentos en casa, y con gaseosa

Quiero comprar un media center para mi nueva casa. El caso es que he estado viendo opciones pero no me acaban de convencer.
Por ejemplo: vi uno en ECI que vale 300 napos y que está muy bien, tiene casi de todo: TDT, un buen HDD de 500 Gb, mando y conexión ethernet, pero no tiene toma de satélite ni multilector de tarjetas ni USB. Y encima es Inves.

Otro que he visto también en ECI tiene TDT y toma de satélite, pero no HDD.

Iomega tiene otro(visto en Urende) de 1 Tb de capacidad, USB, pero ni TDT ni satélite.

Por otro lado esta el SW de los susodichos gadgets. El que tiene algo se basa en el mal llamado sistema operativo Ventanas de una empresa norteamericana que preferiría no tener que nombrar.
El caso es que hace dos semanas estuve buscando alternativas y encontré:
- Elisa, para GNU/Linux usando GStreamer
- LinuxMCE, basado en Kubuntu, con un aspecto que más que pena da miedo
- Mythubuntu, parece ser una distro creada al efecto

Total, parece ser que hay donde elegir, lo que me hizo buscar sobre el hardware y después pensé: oño, y si lo compro a piezas y lo monto yo, con satélite, TDT, disco duro, multilector, DVD,...y encima con Linux? Me lo quedo, bueno me lo construyo.
Cuando tenga tiempo y algo de flus(dinero en árabe marroquí) empiezo a comprar piezas(como no sea en verano).

Bueno al catre que mañana hay que madrugar que es lunes.

Marruecos

Pues sí, estoy en Marruecos, y si no llevo mal la cuenta, con esta vez van 8 en un año.
Será por eso que mis compañeros aquí dicen que es casi un récord superado, evidentemente por Gerencia, por un compañero de logística y por otro de Informática.

El caso es que llevo casi un año desarrollando un software para uno de los departamentos de la empresa, y estamos de puesta en marcha, con los problemas que conlleva: cosas que fallan en el último momento, cosas mal previstas o mal diseñadas, en fin quien se dedica a desarrollar ya sabe de que hablo.

Uno de los peores problemas, se constata una vez más que es el análisis. He tenido que aprender el proceso de fabricación y sus variantes a golpe de "una semana de trabajo a la mierda". La persona que me ha estado ayudando no tiene "ni zorra inmunda" de informática, bastante hace la pobre con intentar entenderme.

Y es que lo peor es que cuando te piden "hazme una prueba de tal cosa y lo miraremos" casi te puedes poner a llorar, como si fuera tan simple! Total, tocas dos teclas y listo.

Pero bueno, después de todo este tiempo, tensiones, problemas, viajes poco productivos y un largo etc de imponderables, por fin puedo decir que la locomotora empieza a echar vapor. Aún queda mucho esfuerzo por hacer, pero saldremos adelante, estoy convencido, eso sí, tendré que desprenderme unos días del portátil para que me arreglen la barra de espacio.

PD: no voy a decir con que desarrollo, no vaya a ser que lo lea quien no deba y tenga que cerrar el blog por vengüenza.

domingo, 18 de enero de 2009

Parapenaeus longirostris

No, no me estoy pasando a la biología.
Mañana hará una semana justa que estoy de viaje, en Marruecos, para no perder la costumbre(algún día os lo explicaré).
El caso es que de vez en cuando echo un ojo al correo, y casi todo son mails de las dos listas de "Parapenaeus longirostris", o sea del Gambas.
Sigo enganchado a este IDE, prometo escribir un artículo sobre el tema, pero cuando esté en casa, que la barra de espacio del portátil no va bien y me canso de tanto Chr(32).

Sea como fuere, y como introducción, Gambas es un entorno de programación que usa una sintaxis para el código fuente muy cercana a la del BASIC moderno, con orientación a objetos, diseño gráfico de interfaces, y un largo etcétera que no vale la pena explicar porque me dejaría más cosas de las que diría.

Al mismo tiempo, es un IDE, un Entorno de Desarrollo Integrado(Integrated Development Environment en inglés). El desarrollo principal lo capitanea Benoît Minisini, un chaval francés que vive cerca de Paris.
Para variar un poco menos, el lenguaje se llama Gambas.

Por cierto, GAMBAS es un acrónimo recursivo que significa GAMBAS is Almost BASic.

Bueno, pus ná, saludos

Rectificación: GAMBAS significa GAMBAS Almost Means BASic

km0

Empiezo parafraseando a uno de los cantaurores que más me gusta, Ismael Serrano.
Lo dicho en los comentarios, es la última vez que me planteo escribir un blog, y espero tener más ganas que las anteriores.