Com gairebé sempre, els contractes es signen de la mateixa manera que s'accepten les clàusules dels programes d'ordinador, és a dir, sense llegir-ho.
Hem anat donant diners quan ens ha anat semblant adient, tot i que la promotora ens va demanar només 3000 euros. (si que anaven sobrats, no?)
El cas és que un bon dia ens van trucar per a dir-nos que tenia mostres de les manises, del gres per a terra, i dels revestiments dels banys i cuina.
Quan vam anar hi havia per triar i remenar. En uns dies ho vam tindre decidit i ho vam comunicar al constructor(sort n'hem tingut d'ell, Valero, que ens ha ajudat i molt).
El cas és que al cap de molt poc ens va dir que la promotora havia decidit canviar-ho i posar-ne de diferents.
No cal ni dir que vam anar i vam protestar de la manera més enèrgica.
Curiosament, la noia que en aquell moment hi havia de secre em va dir:
No tienes porque decidirte ahora. Tú míralo e igual te gusta más que lo que has elegido. Piensa que es gres de primera calidad
I un be negre amb potes rosses.
Vaig veure els palets del "gres de primera calidad" i devia ser-ho el dia que va sortir del forn, perquè llavors el plàstic i el cartró ja estaven podrits de tants mesos d'estar a sol i serena.
Després de setmanes d'estira i arronsa, al final es va imposar la lògica i es van comprometre a posar el que havíem demanar.
Valero m'explicava que havia hagut d'arrancar part d'un menjador perquè de tant fetes pols que estaven les manises, fins i tot havien canviat de tonalitat.
El cas és que més endavant vaig saber que les manises que havia triat tenien un preu d'uns 9 euros/m2, mentre les restes de sèrie que ens volien col·locar havien costat prop de 50 cèntims/m2.
En fin, un altre dia més
