Patria y fe nos han reunido...

... Sebastián Santo querido

Tol el mon tranquil, són els dos primers versos de l'himne a Sant Sebastià, patró de Vinaròs.
"Qui perd els orígens perd la identitat", deia Raimon, i per poc creient que sigui, Sant Sebastià, el vint de gener, sempre és Sant Sebastià.

El cas és que avui, per més ganes que tingui, la faena és la faena, i m'ha tocat cel.lebrar Sant Sebastià a Marroc. En lloc de menjar peix, i en lloc de fer la torraeta a l'ermita, .. "Tajín de carne" que diu Abdelmoula(algún dia explicaré qui és, i posaré alguna foto).

Tots els anys que he estat estudiant fora de casa m'ha tocat cel.lebrar el dia estudiant, o fins i tot fent algun exàmen, avui m'ha tocat fer-ho treballant, però tot el dia he tingut la imatge de l'ermita al cap. Sanaa, Zouhair, Siham, Sunil i Abdelmoula m'han preguntat en algún moment del dia si a fàbrica estaven de vacances, i m'ha faltat temps per explicar-los de que va la festa.
Per a qui no sigui de Vinaròs, ho explicaré per damunt, igual algun dia algú ho llegeix i tot:

Sant Sebastià no és el patró de Vinaròs, però a l'esglèsia de l'Assumpció hi ha una reliquia(és un dit, una mica escabrós si que ho és), però tradicionalment la gent li ha tingut molta devoció. El cas és que al promontori del Puig tenim una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia, l'autèntica patrona del poble, i Sant Sebastià hi té un lloc dedicat.
Tots els 20 de gener, el capellà de l'Assumpció ha de portar la relíquia a l'ermita. La sortida oficial és pels vols de les 7.30 del matí(us podeu imaginar el fred que fa). Des de l'esglèsia es pren el carrer de Sant Gregori, i després el de la Mare de Déu, per a continuar amunt fins que es travessa la N340 pel pont. Més endavant, després de passar per la porta del cementiri i havent passat els Dos Vilàs i el pont del Cervol, hi ha "El descans", "a mitan camí", com diuen a Vinaròs. Cal parar i prendre forces, i la gent de la caixa (Caixa Vinaròs), ofereix un refrigeri, crec que pastissets de cabell i moscatell.
Després comença la pujada cap a l'ermita. L'arribada és cap a les 9, crec, i molta gent ja està esperant al sant per a la missa.
Després d'aquesta, tothom va a esmorzar i qui no ha anat a missa, va després, a les 12.30, ni que sigui a encendre un ciri al sant.

El més normal és esmorzar un bocata de "carn torrà" i all i oli, i dinar paella, tot depenent de les ganes que tingui cadascú de portar tot l'amaniment(com diu l'abuela Sastiana).

Hi ha paradetes de tot, però el més important en sí, de fet, el que més recordo és l'ambient (l'ambientillo que diem natros): passejar per la muntanya, trobar-te amics o familiars, que fins i tot et conviden a un got de ví. Si algún any vaig poder estar mentre estudiava, sempre trovabes algú que feia anys que no veies, i sempre et pares a saludar, a comentar com et va i a dir el típic "t'en recordes?".

Personalment, i suposo que es nota el tò nostàlgic, aquesta, i la de Sant Joan, són les festes que més m'agraden: ho sento, compatriotes però he arribat a passar tant fred a Carnestoltes que el tinc avorrit.

En fí, que hi farem, sempre ens quedarà "Sant Sebastianet", no?

Diràs que sento encara a la gent cantar:
Patria y fe nos han reunido
Sebastián sant querido
de tu altar en rededor, de tu altar en rededor
que cuanto es y cuanto ha sido
Vinaròs lo ha recibido(bis)
por su.....

Viva Sant Sebastià!!!!!!
Viva!!!