Comprar-se un pis, sobre tot si és nou, no és tasca fàcil en absolut, sobre tot si et toca una promotora com la que m'ha tocat a mi. I es que n'hi ha per escriure no només un post en un blog, sinó més bé un llibre, més encara amb tota la cadena de despropòsits que s'han hagut d'aguantar en tot aquest temps.
De tota manera, també he de dir que la primera bufetada que vam rebre per aquest tema va ser a Castelló, on vam estar buscant pis i vam trobar un dúplex al carrer de Fèlix Breva pel que ens demanaven, atenció, mig milió d'euros. No recordo el nom de la constructora, llàstima, tot i que diria que era KER.
Si, jo també la vaig flipar.
Però anem per feina, que a aquest tema li tinc ganes.
Ens situem: quan ens vam casar, el desembre de 2006, vam anar a viure a un pis dels meus sogres on encara vivim ara, i a partir d'un temps després Midori va estar mirant pisos a Benicarló.
Després de veure pisos i més pisos, ens vam decidir per l'únic àtic que valia la pena, tant per la distribució, com per les facilitats de pagament, com pel preu final. El pitjor de tot: la promotora i part del seu personal.
Més detalls a la pròxima
No hay comentarios:
Publicar un comentario